El projecte d'infants ciutadans és un programa de participació infantil adreçat al cicle superior d'Educació Primària, que té com a fi promoure la participació activa dels infants en la construcció, el desenvolupament i la millora de la ciutat on viuen.
Va començar a la ciutat de Reus l'any 1998 seguint la proposta de Francesco Tonucci a Fano el 1991. "La Città dei bambini". Enguany, han participat 24 escoles, és a dir 42 grups de 5é curs, que representa un total de 1055 alumnes.
Entorns escolars en una ciutat jugable.
La planificació urbana en clau d’infància és un camp que actualment està emergent a moltes ciutats del món. Els beneficis van més enllà dels mateixos infants, si no que aporta valor a la vida de tots els ciutadans. La quantitat de temps que els infants passen jugant a l’aire lliure, la capacitat de moure’s de forma autònoma i independent i el nivell de contacte amb la natura, són indicadors del bon funcionament d’una ciutat.
QUÈ ÉS UN ENTORN ESCOLAR?
Anomenem entorn escolar a l’espai públic circumdant a un centre educatiu, normalment aquell situat tot davant dels accessos d’entrada i sortida, que tendeix a massificar-se durant les hores punta, provocant sensacions d’inseguretat i estrès a les famílies, l’equip docent i a les veïnes.
La massificació de persones, quan succeeix a l’interior d’un edifici públic com ara una escola, esdevé una condició de base per al disseny del mateix edifici, que queda supeditat a diferents lleis i normes, tornant-se invisibles a l’ús de l’usuari. En canvi, quan la situació passa a l’espai públic, sobretot en zones urbanes molt consolidades i densificades com ho són la majoria de localitzacions dels centres educatius, les aglomeracions no poden passar desapercebudes, perquè es veuen limitades per la resta d’activitats que es desenvolupen a l’espai públic on s’integren. En aquest sentit, el programa busca posar en relleu el paper del disseny dels l’entorns escolars per mitigar les circumstàncies que limiten el potencial d’aquests espais com espais de trobada, espais d’espera, d’esbarjo, i en definitiva, de cures.
Si comparem els equipaments públics escolars amb la resta d’equipaments (per exemple, un teatre o un pavelló esportiu), observem que la distribució de l’espai reservat a la massificació característica dels accessos a espais d’alta concurrència és ben diferent. Alguns gaudeixen de grans superfícies d’aparcament per la simple comoditat d’arribar en cotxe fins a la porta; d’altres es situen en els llocs més emblemàtics de la ciutat, una plaça del centre. El disseny, l’arquitectura i l’urbanisme, hi tenen molt a dir dels entorns escolars, i es mereixen un espai, mai millor dit, dins el disseny de la ciutat del futur, sense perdre de vista els motius pels quals aquests entorns no han merescut aquesta presència dins la ciutat en èpoques anteriors i que avui fa mes difícil per a les Administracions la transformació d’aquests espais tan singulars.
Quan es planteja un projecte de transformació d’un entorn escolar, cal concebre els espais exteriors com a espais de salut i benestar, no solament perquè fomenten el moviment, l’activitat física i el descans, sinó també perquè, com a espais promotors del joc lliure, ric i divers, esdevenen grans aliats del desenvolupament afectiu i social dels infants i de les famílies i contribueixen a prevenir problemes creixents de salut mental.
Any: 2022
Situació: Reus
Fotografia: Roger Castelló
Arquitectes: Anna Castellà, Judit Cort i Sanda Martín