Cohabitatge sènior per l’autogovernança i l’autogestió del final de la vida.

El co habitatge Amàlia Soler té per objectiu la rehabilitació i ampliació d’una casa unifamiliar entre mitgeres situada a Vilafranca del Penedès. És tracta d’un edifici que consta de planta baixa i planta pis per convertir-lo amb un co habitatge sènior per a 3 parelles d’amics i un habitatge destinat a gent jove que els pugui assisitr en cas de necessitat.

Actualment fer-se gran passa per quedar-se sol a casa i si arriba la dependència, o els fills t’ajuden o has de de fer front a uns pagaments molt importants perquè una persona vingui a cuidar-te. L’altra opció són les residències, en què les públiques estan massificades i hi ha unes llistes d’espera molt importants i les privades són caríssimes. A més a més, passes de viure a casa teva a fer-ho en una habitació compartida de 14 metres quadrats, perquè una d’individual costa almenys 2.300 euros. Per tant, trenques la teva vida per anar a viure a un lloc on no coneixes ningú i, a sobre, et quedes sense intimitat”, reflexiona la propietària “Jo el que vull és autogestionar la meva vida i governar la meva vellesa perquè sigui activa. Tenim la voluntat de morir viva i acompanyada dels meus amics“, afegeix.

Amb aquesta premissa, l’habitatge cooperatiu sènior apareix com una alternativa que combina la intimitat d’una casa pròpia, amb la vida en comunitat i l’atenció especial a les cures que poden necessitar determinades persones en la seva vellesa.