Client
AJUNTAMENT DE REUS
ANY
2022
La permeabilitat visual, l’abstracció formal i l’accessibilitat busquen garantir el joc lliure per part de tothom.
El parc Sant Jordi és l’espai verd mes gran de la ciutat de Reus, gairebé 2250m2 de superfície. Un indret molt estimat pels ciutadans, que convida a passejar i contemplar la riquesa que conté. Per aixó, cal una especial sensibilitat alhora d’actuar a un espai així per diversos motius: En primer lloc, qualsevol persona ha de poder fer-ne ús, així que la inclusivitat ha estat la premissa de disseny que ha vertebrat el projecte des de l’inici. En segon lloc, garantir la bona integració amb la natura que l’envolta, respectant la vegetació i gaudir-ne dels seus avantatges. Finalment, incloure la perspectiva de gènere per donar sensació de seguretat des de qualsevol punt del laberint, evitant els racons foscos i garantir-ne la bona visibilitat des de qualsevol punt. .
L’ecosistema lúdic
A partir del prisma de l’ecosistema lúdic s’entén la ciutat com una suma d’espais, tant públics com privats, tant interiors com exteriors, que generen sinergies i vincles entre ells a partir d’una xarxa bàsica d’espai públic d’ús quotidià.
Les àrees de joc enteses actualment, com a punt aïllat i descontextualitzat del seu entorn en la majoria dels casos, limiten el joc a un espai concret, a un perímetre tancat dintre de la complexitat urbana. La lectura dels ecosistemes lúdics forma part d’una nova eina per a entendre la ciutat, projectant l’espai públic a partir de la seva relació peatonal i humana, i no a partir de les necessitats del cotxe.
Per tant, s’entén que una ciutat on el vianant es autònom per a desplaçar-se també deuria d’atendre a les necessitats de desplaçament i joc dels infants com a part del conjunt. Una ciutat pensada des de la perspectiva de les nenes i els nens no deuria utilitzar les àrees de joc com a forma sistemàtica per a resoldre aquesta necessitat, i deuria convertir-les en espais puntuals d’excepcionalitat del joc, formant part de l’ecosistema lúdic on es relacionen escoles, places i carrers, parcs, centres cívics, espais esportius...etc.
Els ecosistemes lúdics busquen a més, donar rellevància al joc espontani i lliure, a entendre tot el context urbà com un gran espai de joc, sense necessitat de reglar-lo baix els paràmetres sobre normativitzats i jeràrquics de les àrees de joc actuals.
Les ciutats necessiten, llavors, d’un estudi per a la integració de les àrees de joc dintre de l’ordre superior de l’ecosistema lúdic, que es aquell que l’infant utilitza de forma quotidiana i on tindria que assolir la seva autonomia. El parc Sant Jordi, per la seva condició, esdevé el punt central d’un gran ecosistema lúdic (fragmentat actualment per la xarxa de mobilitat del cotxe), on trobem tant escoles, places dures, placetes, parcs, espais esportius i barris amb carrers de plataforma única que conviden al joc. Al mateix temps aquest ecosistema es superposa amb l’ecosistema comercial principal de la ciutat i amb part de la xarxa d’eixos cívics generant us espai amb un potencial únic.
El projecte busca reforçar el caràcter excepcional del parc com a espai de joc dintre de l’ecosistema lúdic, a partir del desenvolupament d’una gran espai de joc singular. L’espai lúdic ha de fer conviure aquest nou element reconeixible, un nou element singular per a la ciutat, amb un ús més enllà del simbòlic, un espai jugable i que ajudi a donar uniformitat visual al conjunt d’elements existents al parc. Si entenem els espais de joc com ho feia el sociòleg i antropòleg Jean Duvignaud, reconeixent el joc com a expressió decisiva d’uns valors de llibertat o espontaneïtat, com a “explosions lúdiques” que trastoquen l’ordre de l’autoritat, ens obliga a treballar no només sobre el tipus de joc, sinó en com construir un ecosistema de joc que doni sentit a tot el conjunt del parc com a pol d’atracció a escala de ciutat.
En primera instància es defineix l’estratègia del projecte a partir de quatre conceptes: diversificar el potencial de jugabilitat intentant sumant les 12 activitats lúdiques prioritàries al parc, crear un joc inclusiu tant en rang d’edat com en diversitat funcional, treballar el lloc com un ecosistema lúdic que llegeix l’entorn i genera un lloc amb identitat pròpia i amb capacitat d’atracció. Aquests eixos funcionen com a motors del projecte i determinen allò rellevant en el disseny.
El laberint
L’element de contextualització té relació en com s’implementa el laberint, com es visualitza, com es d’accessible i quina dimensió té.
Quan parlem d’ecosistema ens referim tant ala relació que hi ha entre el laberint i el seu context, com el joc que es desenvolupa al seu voltant, la narrativa que es desprèn de la posició i la disposició. La posició “amagada” entre els arbres permet que el descobriment sigui part del joc, visualitzant-se de forma diferent segons l’angle de visió.
Pel que fa la materialitat del laberint, esdevé a partir d’una trama base d’eixos tridimensional 1,5x1,5x1,5m que donen forma espaial, seqüencien i modulen el joc. A partir d’aquest mòdul base es crea una estandardització que es repeteix a tot l’element a tubular d’1,5m d’alçada. Aquest perfils s’uneixen entre si de dos formes diferents, que responen a la diferenciació bàsica del laberint entre pas-recorregut o mur-delimitació. Allà on hi ha recorregut apareix un element arc i on hi ha parament vertical (mur) apareix la malla electrosoldada.
L’alçada del laberint d’1,5m permet un control visual dels adults per sobre del joc alhora que configura un espai acotat a la mida dels infants, un mon interior propi per a d’ells amb una percepció espaial totalment diferent que la dels adults.
La malla, tanca el perímetre del laberint i dona forma al recorregut, sent a més, un material permeable visualment, que permet mantenir un control d’ubicació dintre del conjunt sense alterar el repte del propi joc. Configura una gran espai controlat per als adults i alhora caòtic per als infants.
El pas entre franges de la trama es realitza a partir d’uns pòrtics semicirculars que assoleixen els 2,25m d’alçada en el punt mig, permeten als adults ser partícips del joc.
Dintre de l’homogeneïtat apareixen diferents elements geomètrics singulars que donen caràcter i es converteixen en petites fites que estimulen el repte d’aconseguir arribar a elles a través del recorregut. Aquest elements, sobresurten del conjunt amb una alçada d’1,9m, trobant-se tant a l’interior del laberint com a l’entrada i la sortida. Els colors escollits evidencien la diferència entre l’estructura base modulada a 1,5m i els elements singulars.
El paviment de sorra compactada permet una experiència de joc lliure i posa en relació al laberint en el seu entorn immediat al no generar diferenciació de paviment entre dins i fora tenint en compte l’accessibilitat universal.
La gàbia, reutilitzada com joc laberíntic per nadons
La gàbia, és un antic aviari que formava part de les atraccions del parc i que actualment resta com a vestigi del passat, sense ús des de fa anys. La seva condició de fita, fisonomia, materialitat i ubicació com a element vertebrador entre els elements de joc existents, la converteix en una oportunitat per a recuperar-la com a espai lúdic per a nadons o infants molt petits, inexistent actualment al parc i que complementa la jugabilitat de l’espai. S’estructura com un gran hexàgon permeable format per perfils autoportants metàl·lics amb enreixat de malla on es recolza una coberta inclinada lleugera. L’interior queda com un gran espai diàfan de 6 metres de diàmetre. A partir de la modulació de l’estructura s’obri un punt d’accés a l’interior, elevat de la cota interior per a impedir la sortida dels nadons. L’espai interior s’articula com a joc de plataformes i amagatalls desenvolupats sobre la forma hexagonal, generant un recorregut de diverses possibilitats pel desenvolupament de les capacitats psicomotrius generant experiències de repte, permet lliscar, efilar-se, sentir vertigen i amagar-se. El material interior és tou, apte per a exteriors.
Tant el llenguatge material i cromàtic com la seva jugabilitat basada en el repte i el vertigen vinculen la gàbia amb el nou laberint, enriquint l’ecosistema existent, generant un espai recognoscible i jugable per a tota la ciutat.
Projecte d’urbanització d’un espai lúdic al Parc Sant Jordi. Reus
Any: 2022Situació: Parc Sant Jordi. ReusSuperfície 500m2 Espai lúdic. (150m2 fase1)Pressupost: 30.000 (PEC) laberint fase 1. 166,66 €/m2
Fotografia: Alba Rodriguez i Anna Castellà Direcció d'obra: Brigades municipals de l'Ajuntament de Reus: Juan Zaguirre, Adam Besora i Josep M. Calvet
Arquitectes: Anna Castellà i Alberto Espinosa